Joan Manén

Orígens

Per Daniel Blanch

C01-optParal·lelament a la carrera de violinista virtuós, Joan Manén assolí un gran prestigi com a compositor tan a Europa com a Amèrica. Ell mateix, des de molt jove interpretava les seves primeres obres al violí compostes a partir del 1894. Més endavant tan com a violinista com a director d'orquestra abordà obres de major envergadura com les seves òperes Giovanna di Napoli, Neró i Acté, Heros i Soledad, els seu tres Concerts per a violí i orquestra o les dues simfonies entre d'altres obres. La gran varietat i riquesa del seu catàleg ens fa pensar de seguida en un compositor d'una gran formació amb estudis als millor conservatoris. Rés més lluny de la realitat. Per entendre i conèixer bé el llenguatge compositiu i l'evolució i maduresa de la seva obra ens hem de remuntar als orígens, quan Manén comptava amb tan sols 11 anys.

C02-optVa ser l'any 1894 quan el seu pare, Joan Manén Abellan, va creure que no era suficient que el seu fill triomfés com a virtuós del violí i decidí iniciar-lo en la composició. Tal com el mateix Joan Manén ens explica en el primer volum de  “Mis experiencias”, el seu pare li donà un paper pautat en blanc esperant que ell, sense tenir coneixements d'harmonia, comencés a compondre alguna obra. Els primers intens van ser un fracàs absolut, però al cap d'un temps i de manera intuïtiva començà a ser conscient del seu talent com a compositor. Manén va ser un autodidacta involuntari doncs al llarg de tota la seva infància i adolescència el seu pare, tutor acèrrim, no el va permetre mai estudiar composició en cap conservatori. Fent un repàs a la  història de la música és difícil trobar en el món de la composició un cas tan extraordinari d'auto-aprenentatge. Cal recordar que el seu pare, únic professor del seu fill, era un músic amateur amb pocs estudis musicals que tan sols tocava el piano de forma molt discreta. Diversos professors es van oferir a donar-li classes d'harmonia i composició però el pare acostumava a dir: “Ya lo aprenderá él solo de la mucha música que lee. El instinto cuando se posee es el mejor maestro”. La capacitat de lectura a vista del petit Joan era  extraordinària. Ell mateix ens explica que el seu pare li donava moltes obres simfòniques i òperes per que les llegís a vista al piano. Malgrat la dificultat que comportaven, el nen se'n sortia amb força desimboltura.

Contacte Contacte

Youtube Youtube
Facebook Facebook
Blog Blog