Desenvolupament

Per Daniel Blanch

Pel que respecte a l'estil i influències de les primeres obres, podem veure que en molts casos prenia temes populars espanyols i catalans que els reelaborava a través d'un llenguatge musical més centreeuropeu que no pas espanyol. La seva fascinació per Ludwig van Beethoven, Richard Wagner i més tard Richard Strauss el va fer adoptar el gust per les grans formes i a partir dels primers anys del segle XX començà a abordar obres d'envergadura amb un llenguatge germànic d'estil poemàtic i descriptiu molt afí al que paral·lelament cultivava Richard Strauss. És precisament en un concert realitzat a Colònia el 4 de gener de 1900 que el mateix Strauss l'acompanyà al piano en diverses de les seves obres. 

A mesura que Manén anava aconseguint un major domini de l'orquestració la seva música era capaç d'assolir més profunditat expressiva i en òperes com Acté, estrenada el 1903 al Liceu de Barcelona, aconseguien a través d'una poderosa tècnica orquestral condensar i desenvolupar el drama de manera molt eficaç i commovedora. Però per arribar a escriure una òpera de l'envergadura d'Acté va haver primer d'afrontar la composició de diverses sarsueles com “Lo suplici de Tántalo”, o ”Elixir de amor” obres compostes durant l'adolescència en moments difícils de la seva carrera com a violinista. Gràcies a l'experiència compositiva d'aquestes obres així com de l'òpera“Giovanna di Napoli”,estrenada al Liceu el gener de 1903, va poder afrontar la que possiblement seria la seva obra clau “Acté”.