Joan Manén

1942 La reaparició

Per Samuel Castellanos

E2No és fins l'abril de 1942 que s'anuncia en fulls publicitaris l'arribada del concertista: "Después de una tan larga como añorada ausencia JUAN MANEN se reincorpora al ambiente musical de Barcelona en el que tan merecidos triunfos lleva alcanzados". El text fa referència a dos concerts al Palau juntament amb la “Orquesta Ibèrica de Conciertos” que dirigí Enric Casals. Al segon Manén presenta la violinista portuguesa Leonor Alves de Souza a qui confia l'estrena del seu Concert no 3 (àton) op. A-37. Pocs dies després té lloc un concert a Madrid que es pot considerar històric (10-V-1942); la Filharmònica de Berlín sota la direcció de Clemens Kraus ofereix una selecció del seu Don Juan, òpera en díptic i més tard trilogia.

Les actuacions de Manén durant la major part dels anys 40 es concentraren en bona part a l'estat espanyol. Així el trobem a Gijón, València, Oviedo i també al Liceu (13-VI-1944). També apareix en un “Concierto pro Juventudes” al costat de la “Orquesta Ibérica de conciertos” amb obres pròpies en que participa la pianista Rosa Sabater interpretant el seus Concert Simfònic per a piano i orquestra Op A-13. Una setmana després Manén acudeix al Teatro Gayarre de Pamplona per tributar homenatge a Sarasate en el seu centenari. La crítica obtinguda deixa clar la qualitat del seu art:"la dicción de Manén es impecable […] una mano derecha propia de un muchacho de 30 años" (El Pensamiento Navarro 22-VI-1944).

E1Continuen els itineraris per A Coruña, Donostia, Madrid i al Palau barceloní s'organitza un Festival Manén en benefici de la Creu Roja (14-V-1945). Durant els anys 1945, 46 i 47, Manén es manté al marge de la vida pública per tal de dedicar-se plenament a la composició i escriure alguns dels seus llibres a més a més de realitzar viatges de plaer. Es van produir però aparicions esporàdiques a Madrid i Barcelona; al Palau, Manén es presenta com a director actuant Joan Massià com a solista (Concert en sol m de Bruch i Cançó i Estudi Op A-8 de Manén, 4-X-1946). També té lloc un altre Festival Manén (1947) amb l'Orquestra Municipal de Barcelona  sota la direcció d'Eduard Toldrà on trobem una Alícia de Larrocha de 24 anys interpretant el Concert Simfònic per a piano i orquestra de Manén dirigit pel mateix autor. També aquell mateix any es produïren dues estrenes: el Concert per a oboè i orquestra Op A-39 per Domènec Segú i el Concert per a violoncel i orquestra op. A-31 per Gaspar Cassadó a Roma.

A principis de 1948 Manén fa una gira pel nord d'Espanya i al juny apareix al Teatro de la Zarzuela de Madrid on la crítica parla de "pureza tècnica, aterciopelado sonido y esa forma personal que le caracteriza". A Espanya, Manén continua atenent tota mena de compromisos musicals sense menysprear-ne cap. Aquest procedir potser fou conseqüència dels elevats costos que la construcció de l'Auditorium generarien en poc temps. Per altra banda és evident -i ara més que mai- la lluita constant d'un concertista i compositor que no vol perdre el lloc de figura pública ni deixar de ser notícia als mitjans. Durant la resta de 1948 trobem a Manén al Teatre Fortuny de Reus i a les festes de Vilafranca del Penedès i tot seguit empren una gira per Suècia on aconsegueix un èxit aclaparador i torna a ser anomenat "paganini redivivus". L'any següent actua a Finlàndia i a altres llocs d'Europa.

Capítol següent

Contacte Contacte

Youtube Youtube
Facebook Facebook
Blog Blog