Joan Manén

Els anys daurats (1904-1914)

Per Samuel Castellanos

B.9Al 1906 arriben a la RMC les crítiques de la premsa alemanya obtingudes per Manén. Les referides a Leipzig diuen: "...va poder ahir en la sala del teatre central mostrar-se Joan Manén com a mestre sens parell i desencadenà tempestes d'entusiasmes [...] En l'art de Paganini s'ha de reconèixer avui al senyor Manén al primer lloc entre tots els violinistes" (Arthur Smolian, Leipziger Zeitung no. 40 17-II-1906)." El Sr. Manén és per complert un eminent representant del seu gènere, virtuós i a més a més músic [...] La seva tècnica és extraordinàriament desenvolupada i precisa [...] I no va fer cap demostració dels seus dots tècnics en el molt important concert en Si menor de Paganini... (Eugene Segnitz, Leipziger Tageblatt, no. 86 ídem). "...La seva fenomenal tècnica, neta dintre de la més gran velocitat, unida a una absoluta puresa de so, li assegura ja el favor del públic. Però més encara és d'apreciar el seu fons sentiment musical, el seu famós cop d'arc i el magnífic desenvolupament cantabile del seu so, força ple [...] El virtuosisme de Manén gairebé increïble, revelant una elegància i facilitat com si es tractés d'un joc de nens, presenta, especialment per als violinistes, quelcom de sorprenent i enlluernador. Jo considero, en veritat, a Manén, com el més gran violinista d'avui, i em sembla ell, més encara que Kubelík, un Paganini redivivus" (Dr. V. Lederer, Der Signale Leipzig, 14 i 21-II-1906). Altres diaris de Berlin, Dresden, Düsseldorf, Köln, Hannover, Danzig, Weimar, Posen o Baden, confirmen amb frases semblants el colossal succés que Manén ha obtingut a Alemanya durant el darrer hivern.

Un dels concerts per a violí més interpretats durant tota la seva carrera concertística va ser  -sens dubte- el Concert en Re Major no.4 de Mozart. El fet de programar un concert de Mozart en aquella època -una veritable raresa- col·loca Manén com un violinista imaginatiu i amb força iniciativa. Com van rebre els berlinesos el Mozart de Manén es troba a la premsa (publicat per RMC XI-1906): "el clou de la nit fou el concert en re de Mozart [...] El límpid i xardorós to hàbil, [...] la immaculada puresa d'entonació, l'absoluta sobirania sobre totes les dificultats tècniques i l'expressió que sorgeix sempre de la déu interna, s'enllaçaren amb l'execució del Concert de Mozart, formant una unitat que reflectí fidelment l'esperit de l'immortal mestre i va encisar a l'auditori". A finals d'any i en una breu estada a Barcelona, Manén ofereix al Teatre Principal dos importants concerts amb orquestra dirigits per Joan Lamote de Grignon i en que participa Joan Massià amb el Doble Concert de Bach "en el que la personalitat dels dos intèrprets va desaparèixer momentàniament per a fondre's en un tot harmoniós de la més rara perfecció" (RMC XII-1906).

CasesL'any següent s'estrena la seva simfonia Nova Catalonia a vàries ciutats d'Alemanya. L'obra obté unes crítiques que enalteixen el talent  d'un composiotr de tan sols 23 anys. També al 1907 arriba Manén a Sant Petersburg sota la batuta d'Oscar Fried. "Manén és un fenomen violinístic" (St. Petersburger Herald 26-I-1907). Quan visita la capital finlandesa per realitzar cinc concerts amb Robert Kajanus queda contractat anualment fins la primera guerra. Les tournées per tota Europa es succeeixen sense interrupció. La RMC publica al setembre de 1907 els itineraris de la temporada 1907-08. A l'octubre Manén es fa sentir a la ciutat polonesa de Lodz amb obres de Paganini, Ernst, Wieniawski i Sarasate "...despertant un entusiasme indescriptible. El públic aplaudint amb força insistència el va obligar a tocar sis peces fora de programa i a la sortida encerclant el cotxe en apinyada multitud l'acompanyà fins l'hotel, repetint-se en el trajecte les xardoroses ovacions..." (RMC, noves X-1907).

Al juny trobem Manén a Madrid on dona tres recitals al Teatro de la Zarzuela amb presència del rei Alfons XIII i la seva muller. És convidat a Palau on coneix a Jacinto Benavente i a Tomás Breton. Al matí de 1908 es presenta Acté a l'Opera Reial de Dresden sota la direcció d'Ernst von Schuch on és ponderada la "seva grandesa de pensament". L'Acté representa la primera òpera d'autor espanyol estrenada a Alemanya. A l'estiu Manén fa tres actuacions al Teatro Real de Madrid sota la direcció de Fernández Arbós intepretant el Concert en Fa sostingut de Henryk Wieniawski, una obra poc interpretada pels pel grans violinistes. A l'octubre es representa Acté en un concert de gala al Teatre Reial de Dresden. En aquella representació Alfons XIII hi és present i condecora a Manén. Tot seguit interpreta a Alemanya per primer cop les seves Variacions sobre un Tema de Tartini Op. A- 2 per a violí i orquestra, obra d'extrema dificultat.

Un cop finalitzada la tournée d'hivern 1908-09 per Dinamarca, Alemanya, Rússia, Àustria i Holanda, Manén arriba a Barcelona on dona dos concerts al Palau, els dies 18 i 22 de Maig de 1909 sota la direcció de Lluís Millet. Als fulls publicitaris es podia llegir: "el més gran virtuós del violí […] èmul de Sarasate […] competidor de Kubelík […] i l'intèrpret més seriós de les grans obres de Bach, Beethoven, Mozart i Mendelsohn".

A l'octubre Manén emprèn una nova gira de 70 concerts en sis mesos. La premsa d'Estocolm publica que no es recorda que mai cap altre artista hagi obtingut en aquella ciutat un èxit tan grandiós. La RMC rep notícies "en sentir el meravellós virtuós Joan Manén que va tocar a Lucerna, Neuchâtel, Montreaux i Lausanne davant de sales curulles que l'ovacionaren amb deliri [...] Manén ha estat considerat com una mena de reencarnació de Sarasate" (IV i V-1910). La mateixa revista publica: " sabem que el dia 11 de desembre [...] Joan Manén dirigí al Teatre Municipal de Colònia la representació número 22 d'Acté amb un èxit grandiós" (I-1911).

b15.2Al novembre de 1911 té lloc l'estrena de Juventus, Concerto grosso per a orquestra, piano i dos violins Op. A-5 al Kurhaus de Wiesbaden amb H. Hermann i Manén (violins), Joaquín Nin (piano) i tots sota la direcció d'Otto Lohse. Pocs dies més tard, a Moscou, Manén toca dirigit per Bruno Walter les seves Variacions Tartini amb preséncia del mateix Kubelík entre el públic. A Sant Petersburg Manén és convidat a Palau pel tsar Nicolàs II i la Tsarina i al gener de 1912 és rebut a la cort de Berlin pel Kayser Guillem II. Les gires es succeeixen a un ritme frenètic que fa difícil poder seguir l'itinerari concertístic. Cal esmentar un recital de caire insòlit a Danzig juntament amb la gran pianista Teresa Carreño i el violoncel·lista A. Heking tocant un Trio de Brahms. Poc després actua al Queen's Hall de Londres (28-IV-1912) sota la direcció de Sir Henry Wood, el qual fa referencia del virtuós català en el seu llibre My Life of Music (1938). Durant la breu estada a Londres Manén aprofita per anar al Covent Garden i escoltar -segons ell- la millor composició de Stravinski: l'Ocell de foc.

b12L'estiu de 1912 Manén es deixa veure al Palau de la Música de Barcelona amb un concert en tres parts: Concert en Sol menor de Bruch, Concert no 3 de Saint-Saëns, les dues Romances de Beethoven i Variacions Tartini de Manén (4-VI). Durant les festes de San Fermín dona quatre concerts a Pamplona abans d'endinsar-se en la tournée internacional que tot just comença. A Noruega toca sota la direcció de Johan Halvorsen i a Viena amb Oscar Nedbal. A Praga és rebut per Otakar Sevcik i a Amsterdam i La Haia té cita amb Willem Mengelberg, un dels més permanents defensors de les composicions del músic català i amb qui es retroba a l'Augusteo de Roma a finals d'any. Iniciat 1913 Manén segueix el seu itinerari traçat per Berlín, Dinamarca, Noruega i Suècia. Novament a Alemanya, Hongria i a Bèlgica li accepten el Camí del Sol. A Estrasburg el dirigeix Hans Pfitzner. Una breu aparició de Manén al Palau durant la quaresma (7-III) inclou la Fantasia escocesa de Bruch. Després de l'èxit realitza al Palau un concert extraordinari el dia 9 amb el pianista Fernando Ardèvol interpretant la Sonata per a violí i piano nº9 “Kreutzer” de Beethoven. Seguidament Manén marxa cap a Luxemburg, al maig es troba amb Mengelberg a Londres i coincideix amb Camille Saint-Saëns tocant junts Introducció i Rondó Capriciós en un saló privat.

Al setembre Manén reprèn una nova gira europea i a Budapest dona un recital amb Frederik Lammond durant el qual i mentre anaven pel Finale de la Sonata Kreutzer, Manén pateix el trencament de la prima del violí. Sense interrupció va continuar fins concloure l'obra amb les tres cordes restants; l'audiència esclatà amb la més ardorosa ovació, proesa -avui impensable- que es reflectí a la premsa a l'endemà. El 23 de novembre té lloc la primera audició de Juventus amb la Filharmònica de Viena sota la direcció de Frederic Weingartner.

b24Les expectatives per a 1914 són excel·lents. Les obres de Manén se senten cada vegada amb major freqüència i a més ciutats. Les actuacions com a solista assoleixen un nivell aclaparador i és requerit a tot arreu. El mes de juny Manén s’ofereix per a prendre part i garantir l'èxit en els dos primers concerts que es celebraren a Londres per l'Orfeo Català a l'Albert Hall. També és l'any en el que Manén enregistra el seu primer disc de 78 r.p.m. (quatre cares) per la Favorite Record.

Capítol següent

Contacte Contacte

Youtube Youtube
Facebook Facebook
Blog Blog