Joan Manén

La darrera dècada

Per Samuel Castellanos

F3.1El llarguíssim transcurs dels anys que han estat il·lustrats amb una vida plena d'èxits comença inexorablement a dibuixar la corba descendent en la carrera del nostre virtuós. Durant aquests anys les seves aparicions radiofòniques tant com a violinista com a compositor s'intensifiquen. De fet i durant els anys 1949, 50 i 51, és sol·licitat a Estats Units  on hi ha constància d'un recital al Town Hall de Nova York que fou enregistrat. També actua com a violinista amb obres pròpies amb l'Orquestra Municipal de Radiodifusió de Nova York dirigida per Herman Newmann.

A finals de 1951 és convidat pels Concerts Colonne a París on igualment presenta un concert a l'Ecole Normale de Musique (Soirée Privée) oferint el seu tercer concert per a violí "pour la premiere fois a París [...] avec une nouvelle modalité d'accompagnement orchestral". Poc després (II-1952) Manén dona un recital a Radio Madrid (possiblement enregistrat) i al desembre al Gran Teatre del Liceu ofereix l'estrena de l'òpera Soledad Op. A-45 i el ballet Rosario la Tirana Op. A-27 assumint ell mateix la direcció i aconseguint un gran èxit de crítica.  A finals de 1953 firma un contracte amb la Ràdio Nacional de França per realitzar una sèrie de concerts amb l'orquestra de l'emissora dirigits per Bigot. Pocs dies més tard és convidat novament per l'Orquestra Colonne.

El 14 de gener de 1954 Manén dóna un breu recital a Radio Barcelona (Estudi Toreski) acompanyat per Antònia Pich Santasusagna. Aquest recital enregistrat testimonia la situació interpretativa d'un Manén de 70 anys on exhibeix un estil fossilitzat absolutament aliè a les propostes violinístiques que conviuen als anys 50 (Heifetz, Oistrack, Milstein, Menuhin, Szering, etc...) Malgrat que l'aspecte tècnic mostra un cert afebliment més evident al braç dret i no tant a la mà esquerra, es poden distingir les capacitats i el talent que un dia el van fer cèlebre, tot i així l'entrega demostrada a la Serenata Andalusa de Sarasate és absoluta. També el 1954 és l'any de la primera pedra a l'Auditorium, una esperança llargament desitjada i que esdevindrà un malson. Mentrestant algunes composicions de Manén es fan sentir a l'estranger com són les Miniatures per a orquestra de corda a Nova York i el seu Elogio del Fandango Op. A-43 com a estrena a Estocolm amb l'Orquestra de Konsertforóning.

F4Els ànims de Manén no decauen i al Març de 1955 empren una tournée per Holanda i Àustria. La Vanguardia se'n fa ressò: "Manén en Viena" (30-III-1955) on es guardonat amb la Medalla de la ciutat de Wels (Àustria) per l'alcalde Sr. Koos (22-IV-1955), mentre que el 9 de juny s'anuncia l'arribada de Manén a Barcelona. Pocs dies més tard, dóna un recital a la Sala Edison de Figueres on és dispensat amb un distintiu de la ciutat, fet que es repeteix a Palamós. L'onze de gener de 1957 es pot llegir a la Vanguardia: "el maestro Manén ha salido en dirección a París con objeto de efectuar una gira artística que durará hasta julio próximo por Alemania, Austria, Suiza, Bélgica, Holanda y Francia con un promedio de tres conciertos por semana". No deixa de ser sorprenent per un home de 73 anys un activitat artística tan intensa. A l'abril és convidat pel Consell permanent d'exposicions de Cannes per donar un concert i un recital. La revista Ritmo dóna fe de l'acte: “Manén interpretó con inverosímil perfección que levantó del asiento al auditorio...". El 29 de març de 1957 Manén es condecorat amb la "Medalla de Oro al Mérito Artístico" per l'Ajuntament de Barcelona amb un concert homentatge al Palau i l’Orquestra Municipal dirigida per Eduard Toldrà. La revista Ritmo diu: "el público se sintió electrizado por la indescriptible pureza del sonido y maravillosa agilidad del violinista, para el cual los más temibles escollos técnicos son campo llano que atraviesa con inverosímil facilidad".

Amb motiu dels actes inaugurals de l'Estadi del Futbol Club Barcelona es va confeccionar un concert en tres parts en el que Manén interpretava el seu Concerto da Camera Op. A-24 entre d'altres obres (25-IX-1957). Durant aquell anys rtambé ealitza recitals a Granollers, Badalona, Calella, Barcelona (Teatre Tívoli), Saragossa, Olot i Girona. A tots ells la premsa no deixa d'esmentar uns èxits ressonants.

Manén inicia el 1958 amb recitals a Osca, Màlaga i Bilbao, insòlites notícies es poden llegir novament a La Vanguardia: "Regreso de Juan Manén a Barcelona procedente de Alemania, Francia i Bélgica, donde ha efectuado una triunfal gira de conciertos. Tras un breve descanso partirá próximamente para cumplir nuevos compromisos en el extranjero”, “Los señores de Manén […] en breve saldrán para París, Alemania y Austria, y en julio regresarán a Barcelona”. (18-V/1-VI/1958). Al novembre nous viatges a França, Holanda i EUA.

Durant les bodes d'or del Gran Teatre del Liceu, celebrades el novembre de 1959, es concedeix a Manén el primer premi (25.000 pts) per la seva composició Inauguración (obertura). Es durant aquest any que Manén decideix finalitzar la seva activitat com a violinista. L'any següent es paralitzen les obres de l'Auditorium. Les gestions que el mestre va dur a terme a Washington per aconseguir col·laboració (potser també suport) pel coliseum varen resultar infructuoses. El teatre en qüestió va restar a mig fer durant més de 40 anys i allà van haver-se de soterrar un seguit de falses esperances i vint milions de les antigues pessetes.

Contacte Contacte

Youtube Youtube
Facebook Facebook
Blog Blog