Joan Manén

Retorn als escenaris internacionals

Per Samuel Castellanos

d3Al desembre de 1920 Manén emprèn una llarga tournée per Estats Units de la qual de moment no en tenim gaire informació. L'estiu de l'any següent reapareix novament a Berlín on rep les crítiques més entusiastes: "Manén és ara un artista en plena naturalitat, que ofereix tot allò que hi ha en ell de significatiu i de genial [...] Com a bon llatí el plau insistir en les dolçors i plenituds de sons de les cantilenes. Però sap guardar-se d'un fàcil sentimentalisme. El seu art realça un sentiment sempre musical ple de naturalitat. Així com anteriorment es donava de grat al virtuosisme i sols fins a cert punt hi lliurava el seu art un caràcter especulatiu, actualment va molt més enllà; deixant passar a primer terme l'obra interpretada i esforçant-se ell sens treva en fer-la sobresortir. Tocà el Concert de Mendelssohn d'una faisó encisadora; mes la Sonata en sol menor per violí sol de Bach, fou el seu cop de mestre. Insuperable en la Siciliana, la fuga fou tractada fins als seus últims detalls amb la més gran subtilesa i il·lació. I el Presto final adquirí una execució esplendorosa" (Signale für die musikalische Welt, 13 abril, nota de redacció RMC VII-1921). Aquest anàlisi representa no sols la maduresa pròpia del músic. És un judici on es reflecteix un canvi de tendència en el discurs merament musical i un principi de renovació dins la línia expressiva. Tot i això les reformes estilístiques de Manén varen ser discretes i va conservar sempre un fort i personal individualisme que contribuí al seu encant. Al mateix temps però no va arribar mai a lliurar-se de certes extravagàncies interpretatives que durant els darrers anys en actiu el posicionarien en una línia arcaica i anacrònica.

d8Retornant l'any 1921 cal destacar la programació de Nova Catalonia per la Filharmònica de Berlin dirigida per Fritz Reiner. Al gener de 1923 i aprofitant el centenari de Lalo, Manén incorpora al seu repertori una raresa: el Concert en Fa del mestre francès, interpretat a Suïssa. “Manén posseeix aquella netedat elegant, aquella correcció aristocràtica en les quals hom descobreix les característiques de Sarasate” (La Tribune de Genève). Al maig Santiago de Cuba va retre homenatge a Manén i un any més tard presenta el seu Concierto Español als concerts Colonne de París i a Manchester. Fins a mitjans de 1926 recorre Estocolm, Berlín, una gira per Holanda, París, Madrid i el Gran Teatre de Brunswick on estrena el seu Cami del Sol Op. A-19.

A la RMC llegim: "Concertüsck en Do per a violí i orquestra, compost per Beethoven al 1788. Aquesta composició que Beethoven deixà sense acabar i que ha completat fa poc Manén ha sigut ja executada pel gran violinista català durant la seva tournée per Europa i amb un èxit molt viu" (II-1930). Les gires que amb el temps van sent cada cop més extenses, allunyen a Manén un xic de Catalunya. Tot i així ofereix un recital al Teatre Barcelona amb Pere Vallribera; "la sonata op. 108 de Brahms fou interpretada amb una perfecció rarament igualada [...] i a la Xacona de  Bach Manén lluí el seu art superior" (RMC VIII-1931)

RetratLes gires de tardor de 1931 porten Manén per Polònia, Txecoslovàquia, Àustria i Alemanya i l'any següent per Romania, Hongria, Austria, Txecoslovàquia, Alemanya i Suïssa. Les crítiques que arriben a la redacció de la RMC des de Berlín enlairen el prestigi de Manen fins als límits més elevats: "un so com no havíem sentit després de Sarasate [...] és l'encarnació de la cultura de l'art del violí [...] la seva execució ha assolit la màxima maduresa clàssica. No és pot imaginar un violinista més elegant i més noble" (RMC III-1932). A l'octubre emprèn una nova gira per Bèlgica, Holanda, Àustria i Alemanya.

tourNo és fins l'onze de febrer de 1933 quan la versió definitiva de l'òpera Acté, ara amb el títol de Neró i Acté Op A-21 es representa per primera vegada al Liceu. Poc després Manén fa sentir música catalana (Joan Lamote i Francesc Pujol) a la ciutat de Göteborg (Suècia) rebent elogis fervorosos. Malgrat els compromisos de Manén a l'estranger la connexió amb la seva terra va ser sincera i constant. Manén demostrava també tenir una ment oberta a nous plantejaments artístics; al desembre del 1934 dirigeix al Liceu el Cavaller de la Rosa de Richard Strauss cantat en català. Participaren M. Capsir, C. Dahmen-Chao i V. Bettonni entre d'altres.

Un any més tard i durant un concert a la sala Gaveau de París, Manén torna a rebre el sempitern epítet que agradosament el persegueix quan fa sonar el seu violí especialment a França: "alguns crítics francesos han comparat el nostre gran violinista amb Sarasate" (RMC I-1936)

S'obre un parèntesi en esclatar la Guerra Civil Espanyola al juliol del 1936 durant la qual Manén viurà a Europa.

El tancament de la RMC ens impossibilita conèixer els seus itineraris. Es coneix però la representació de Neró i Acté al Teatre Nacional d'Òpera de Helsinki amb el llibret traduït al finlandès (1938-39). El diari francès Le Menestrel situa Manén a París (X-1936) i a Londres (IV- 1937).

Tot just acabada la Guerra Civil es produïren els desgraciats esdeveniments de 1939  provocant la sobtada aturada i cancel·lació de contractes a l'estranger, havia començat la Segona Guerra Mundial. Davant d'una Europa en plena bel·ligerància i una Espanya arrossegant la fam d'una postguerra Manén decideix traslladar-se a Lisboa.

Capítol següent

Contacte Contacte

Youtube Youtube
Facebook Facebook
Blog Blog