Poc abans de complir nou anys ingressà a l'Escolania de Montserrat, on va tenir de professor d'orgue a Manuel Maria Guzmán. El 1891 es traslladà a Barcelona, i allà estudià piano amb el mestre Joan Baptista Pellicer, i harmonia i contrapunt amb Amadeu Vives i Enric Morera. Posteriorment va fer suplències com a organista per al mestre Robert Goberna a la parròquia de la Concepció. L'octubre de 1901, per mediació d'Enric Morera, va anar a Sitges a substituir Esteve Català com a organista i mestre de capella de la parròquia i també com a director de la banda del Retiro. Durant els sis anys que visqué a Sitges, va adquirir fama de bon compositor i de músic versàtil. Fou autor de diverses peces de música sacra, entre elles una Missa de Rèquiem (1903) i una Missa de Glòria (1905). Com a director musical del Retiro, a part de compondre i arranjar caramelles i ballables, el 1902 impulsà –en companyia de Salvador Robert i Raventós- una sèrie de concerts als jardins de l'entitat que serien coneguts com “Los jueves de moda” (al duet harmònium i violoncel aviat s'hi va afegir el violinista Juli Pérez Aguirre i sovint també hi participà Enric Morera tocant el piano).
L'abril de 1904 abandonà la banda del Retiro. A partir d'aquell moment féu ocasionalment de pianista al Prado i durant els anys 1905 i 1906 compongué les partitures líriques de diverses obres teatrals. El març de 1907 presentà la dimissió com a mestre de capella i tornà a la parròquia de la Concepció a fer les suplències del mestre Robert Goberna.
Entregat per complet a la tasca creativa, a partir dels anys vint encetà una carrera plena d'èxits com a compositor de música de cambra i d'obres simfòniques, donant-se a conèixer amb el Quartet de corda núm 1 executat el 1924 a París i Brussel·les pel Quintet de la Haia, que després el va presentar a Barcelona. El 1926 fou premiat per primera vegada al Concurs Nacional de Belles Arts de Madrid amb el Quartet núm. 3 en fa menor. Posteriorment obtingué el mateix guardó en dues ocasions més: el 1928 amb el Poema psíquis per a orquestra, inspirat en Goya; i el 1930, amb Dos preludis, estrenats al Palau de la Música per l'Orquestra de Pau Casals (1934). Va guanyar també els premi Concepció Rabell (1929), Ateneo de Sevilla (1931), Ràdio Associació (1932) i Felip Pedrell (1934).
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Descripció del Fons Amadeu Cuscó del Centre de Documentació de l´Orfeó CatalàFons Amadeu Cuscó del Centre de Docmentacióu de l´Orfeó CatalàBiografia extensa d´Amadeu Cuscó realitzada per Josep Cuscó
OBRES INTERPRETADES
Quartet núm. 4 en re menor
