Fou filla d’un enginyer francès, vicecònsol de França a Barcelona, i de la seva esposa italiana, que va morir un any després de néixer la Carme. Fou neboda d’un escriptor francès, Alphonse Karr.
Fou una dona multi-disciplinar, destacant com a escriptora i musicòloga. Va exercir el periodisme, amb una especial dedicació a les biografies i entrevistes d’artistes de la seva època, sempre amb una gran càrrega feminista. Dirigí al llarg d’una dècada (1907-1917) la publicació Feminal, una separata de La Il·lustració Catalana dedicada a la dona. Feia servir en ocasions pseudònims, com ara L'Escardot, Una liceista i Xènia.
En el camp de la música, va compondre diverses partitures sobre textos de diversos autors, entre ells Apel·les Mestres, Jacint Verdaguer i Caterina Albert (Víctor Català). No va tenir una formació musical acadèmica, però sí un entorn familiar que la va ajudar a interessar-se per la música: el seu avi Henri Karr fou un compositor, pianista i director musical de la casa francesa de pianos Érard, mort l’any 1842, molt abans de néixer la Carme. La família Karr comptava també en el passat amb mestres de capella alemanys. La producció musical de Carme Karr es va centrar en musicar poemes d'autors catalans del primer terç de segle XX. Va compondre gran quantitat de peces i va donar a conèixer un cert nombre de cançons per a veu i piano.
OBRES INTERPRETADES
La mort de la verge, per a veu piano
Les ànimes, per a veu piano
Non non, per a veu piano
La non non dels papallons, per a veu piano
