Enric Casals i Defilló va néixer el 5 de juliol de 1892 a Barcelona. Va ser el desè i darrer fill de Carles Casals i Ribes i Pilar Defilló i Amiguet, i germà del violoncel·lista i compositor Pau Casals. Inicià els estudis de música amb el seu pare i els prosseguí els estudis de violí amb Rafael Gálvez Rubio. Després d’un temps a Brussel·les, on tingué Mathieu Crickboom i Joseph Jongen com a mestres, estigué a Praga, on fou deixeble de František Suchý.
El 1921 va fundar un quartet de corda, juntament amb Fèlix Gonzàlez Mensa, Joan Ribas i Bernardino Gálvez, amb el que va fer concerts a França, Bèlgica, Anglaterra, Suïssa i Espanya. Anys abans ja havia actuat com a solista en prestigioses orquestres com ara la Simfònica de Barcelona, la del Gran Teatre del Liceu i, sobretot, l’Orquestra Pau Casals que havia fundat el seu germà l’any 1920, i de la que en fou també sotsdirector.
Després de la guerra d’Espanya va ser director de l’Orquestra Ibèrica de Concerts i de l’Orquestra Professional de Cambra de Barcelona. Periòdicament va ser convidat a dirigir l’Orquestra Lamoreux, de París, i altres importants orquestres de Portugal, Mèxic, Hongria o Grècia. Va ser fundador de l’Institut Musical Casals i responsable de l’organització dels festivals de Prada del Conflent entre 1955 i 1983.
Va mantenir sempre una estreta relació amb el seu germà Pau, amb qui compartia una gran passió per la música, i va ser-ne un gran col·laborador. El 1979, Enric Casals va publicar el llibre Pau Casals: dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts, que és un text imprescindible per conèixer la figura del gran violoncel·lista, especialment en aquells aspectes més personals i de relació entre els dos germans.
En l’aspecte musical, la col·laboració entre Enric i Pau Casals queda reflectida en les instrumentacions que Enric va fer de l’oratori El Pessebre, l’Himne de les Nacions Unides, el Cant dels Ocells o la sardana Sant Martí del Canigó.
Entre les principals composicions que deixà Enric Casals hi trobem un concert per a violí i orquestra, un altre per a violoncel i orquestra, que dedicà a son germà, i la Suite en re menor: Homenatge a Pau Casals, per a violoncel, de l’any 1973, entre altres peces entre les que destaquen un bon nombre de sardanes, o la transcripció per a orquestra simfònica de la sarda Juny, de Juli Garreta.
Enric Casals i Defilló va morir a Barcelona el 31 de juliol de 1986, unes setmanes després d’haver complert els 94 anys. El seu fons personal va ser cedit pels seus descendents a l’Arxiu Nacional de Catalunya l’any 2011.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Enric Casals a l ´Arxiu Nacional de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
Suite en re menor "Homenatge a Bach", per a violoncel sol
