Inicià els seus estudis musicals amb Francesc Jurnet a l’Escolania de la Mercè de Barcelona. A partir de 1881 assistí a les classes de piano de Joan Baptista Pujol. En aquells anys conegué a Isaac Albéniz amb qui inicià una llarga amistat i a Felip Pedrell que, impressionat pel seu talent, li donà classes d’harmonia i composició. L’any 1887, Granados viatjà a Paris per estudiar amb Charles de Bériot. Allà va mantenir contacte directe amb importants compositors francesos com Fauré, Debussy, Ravel o Saint-Saëns entre d’altres.
L’any 1889 retornà a Barcelona i un any més tard va compondre les dotze “Danzas españolas”, obra que li donà renom internacional. A partir d’aquests anys la seva activitat concertística s’intensificà; interpretà a Barcelona la “Rapsodia española” d’Isaac Albéniz i realitzà nombrosos concerts de cambra amb Pau Casals, Mathieu Crickboom, Jacques Thibaud, Camille Saint-Saëns i Joan Manén. El 1898 va estrenar amb gran èxit l’òpera “Maria del Carmen”. L’any 1901 va fundar a Barcelona l’Acadèmia Granados, institució pedagògica de referència durant molts anys. A principis de segle participà en diferents projectes lírics per intentar crear un nou gènere musical, el Teatre líric català. És aleshores que s’apropà als cercles modernistes de l’època i compon obres líriques com “Picarol”, “Follet”, “Gaziel”, o “Liliana” entre d’altres. El 1908 el Palau de la Música acollí l’estrena del poema “Dante”, la seva obra simfònica més important, i el 1912 finalitzà “Tonadillas” per a veu i piano. Durant aquests anys s’abocà a la composició de la seva obra pianística cabdal, “Goyescas” (1911). Amb pocs anys l’obra obtingué un gran èxit i decidí convertir-la en òpera. El gener de 1916 s’estrenà “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York amb gran èxit. En el viatge de tornada a Barcelona, Granados i la seva dona Amparo van morir ofegats quan el Sussex, el vaixell en el que viatjaven, va ser torpedinat mentre creuava el Canal de la Mànega.
La important obra d’Enric Granados abraça diversos estils, des de la música de saló i el nacionalisme fins a un neoromanticisme de gran lirisme i originalitat.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Enric Granados del Museu de la Música en liniaFons Enric Granados de la Biblioteca de CatalunyaPartitures editades per l´Editorial Boileau
OBRES INTERPRETADES
Romança, per a quartet de corda
Azulejos (Albéniz-Granados), per a piano
Danza española nº2, per a violoncel i piano (transc. G. Piatigorsky)
Intermezzo (Goyescas), per a violoncel i piano (trans. G. Cassadó)
Crepúsculo, per a piano
Jácara, per a piano
Serenata Goyesca, per a piano
Reverie-Improvisation, per a piano
Intermezzo (Goyescas), per a piano
Goyescas, per a piano
El pelele, per a piano
Trio amb piano op. 50
Cançoneta, per a veu i piano
Cançó de gener II, per a veu i piano
Preludi en re major, per a piano
Marxa militar nº2, per a piano a quatre mans
Romança, per a violí i piano
Intermezzo (Goyescas), per a violí, violoncel i piano (transc. Gaspar Cassadó)
Escena religiosa, per a violí, piano i harmònium
Por una mirada un mundo, per a veu i piano
