D’infant, ingressà a l’escolania de la catedral de Tortosa, on fou deixeble de Joan Nin i Serra i s'inicià en el coneixement de les polifonies espanyola i italiana del segle XVI. Al sortir de l'escolania continuà amb els seus estudis de manera autodidacte.
El 1873 s’instal·là a Barcelona com a segon director d’orquestra del Teatre Circ Barcelonès. Durant aquella etapa va tenir èxit amb diverses sarsueles i va compondre òperes com Quasimodo (1875) Cléopâtre (1878). També va escriure nombrosos articles de temàtica musical, opuscles i una petita enciclopèdia sobre piano. El 1876 es traslladà a Roma, on treballà a la Biblioteca Vaticana, i posteriorment durant dos anys a París. Els tres anys d'estada a Europa van esperonar la seva vocació per la composició i la recerca musicològica.
El 1881, s’establí a Barcelona on es dedicà sobretot a escriure i investigar. El 1883 entrà de mestre de capella a l’església de Santa Anna i compongué l'òpera “Els Pirineus” amb llibret de Víctor Balaguer. Preocupat pel tema de l’òpera nacional, va redactar l'opuscle “Por nuestra música” que acabà esdevenint un autèntic manifest del nacionalisme musical.
El 1894 es traslladà a Madrid, on va estrenar la seva òpera “La Celestina”. Fou nomenat catedràtic de conjunt vocal del Conservatori de capital, ingressà a l’Academia de Bellas Artes i assumí la càtedra d’estètica i d’història de la música. Començà a publicar entre altres obres importants, un diccionari biogràfic i bibliogràfic de músics i compositors ibèrics i ibero-americans, i les obres completes de T. L. de Victoria.
El 1904 tornà definitivament a Barcelona. Establí aleshores lligams amb l’Institut d’Estudis Catalans i l’Orfeó Català, impulsà la creació del departament de música de la Biblioteca de Catalunya. Continuà publicant nombroses obres en el camp de la musicologia.
Felip Pedrell fou un dels primers músics catalans a contactar amb la música estrangera, fet essencial per a definir les seves tendències musicals com a compositor. També va ser un dels introductors a Espanya de la música de Wagner. Estudià la música catalana i espanyola medieval i renaixentista, amb un interès destacat pel folklore. Inicià el contacte amb la musicologia internacional i fundà els estudis musicològics a Espanya. Destacà com a editor de música i de reculls d’articles. Renovà el llenguatge musical i inicià el teatre líric nacional. La destacada qualitat de la seva música quedà amagada rere la seva fama d’erudit. El nombre de deixebles de primer nivell que tingué fou enorme, entre ells: Albèniz, Granados, Falla, Gerhard. Foren ells els qui acabaren duent a la pràctica l’ideari musical del mestre desenvolupant el nacionalisme espanyol.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Felip Pedrell de la Biblioteca de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
Elegia a Fortuny (Nocturn-Trio núm. 1) per a trio amb piano
Nocturn-Trio op. 55 núm 1 per a violí, violoncel, piano i harmònium
Nocturn-Trio op. 55 núm 2 per a violí, violoncel, piano i harmònium
Cant del matí per a violí, violoncel, piano i harmonium
Primavera op. 109 per a veu i piano
Faust. Rapsodia per a piano a 4 mans
