Estudià piano amb Carles G. Vidiella i composició amb Anselm Barba, Antoni Nicolau i Felip Pedrell. Va destacar com a folklorista i compositor de cançons dins del grup dels joves modernistes que es van agrupar a l'entorn de l'Orfeó Català. Fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Concerts, institució que va sorgir amb la intenció de promoure la creació d'un estil català, la llavor del qual fos la cançó popular. Entre la seva obra destaquen les “Sis melodies per a cant i piano” (1887), recull que suposa un dels primers exemples de cançó catalana. També va publicar peces per a piano i un conjunt d'harmonitzacions de “Cançons populars catalanes” (1891). Exercí la crítica musical a “El Poble Català”, “L'Avenç” i “La Renaixença”, amb un estil combatiu i amb un esperit d'obertura a la modernitat.
Alió fou un dels pioners de la música catalana dins del moviment cultural de la Renaixença; gràcies a les seves obres la cançó popular catalana s’introduí en els ambients de la burgesia barcelonina. Fou el primer en popularitzar “Els segadors” a través de l'harmonització que en va fer el 1891.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Partitures a la Biblioteca de CatalunyaPartitures a l´Editorial Boileau
OBRES INTERPRETADES
Plor de la tòrtora (Sis melodies), per a veu i piano
L'estudiant de Vic, per a veu i piano
La ploma de perdiu, per a veu i piano
Sis melodies, per a veu i piano
