Tàrrega ha estat considerat el creador de l'escola moderna de la guitarra clàssica del segle XX. Estudià guitarra a Castelló de la Plana, amb Eugeni Ruíz i el cèlebre guitarrista conegut amb el nom de “Cec de la Marina”. Després de dos anys d’estada a València, anà a Madrid, on estudià harmonia i piano. En el Conservatori de la ciutat va fer estudis de composició amb Emilio Arrieta qui al escoltar-lo tocar la guitarra digué: "La guitarra et necessita, i tu has nascut per a ella”. Des d'aquell instant, abandonà la carrera de piano i es va concentrar exclusivament en el seu instrument preferit. Debutà amb gran èxit al Teatro Alhambra de Madrid. A partir de 1870 la seva fama començà a créixer i la capacitat interpretativa que mostrava en cada interpretació deixava captivades a les audiències. El seu virtuosisme a l'instrument era de tan alt nivell que l'anomenaren el "Sarasate de la guitarra". El 1881 es va desplaçar a París on va actuar en diversos teatres i fou convidat a tocar per a la Reina d'Espanya, Isabel II. Continuà els seus concert per nombroses ciutats europees: Londres, Brussel·les, Berna, Roma, etc. Gràcies a la protecció artística de Concha Martínez s'establí a Barcelona, ciutat on va compondre una important part de les obres més conegudes com “Recuerdos de la Alhambra” o “Capricho árabe”. Continuà les gires per Europa, però la gran fama de la que gaudí no va mai canviar la seva personalitat, un home sensible, afectuós i tímid que va continuar obrint les portes de casa seva a tots els amics, sense tenir en compte la condició social. Sempre va preferir els concerts d'ambient familiar, amb un reduït nombre d'assistents, als grans teatres.
Francesc Tàrrega va desenvolupar una gran tasca pedagògica al llarg de la seva vida i va formar un gran nombre d'importants guitarristes, entre ells Emili Pujol i Miquel Llobet, que van saber transmetre els fonaments de la nova tècnica de la guitarra adquirida del seu mestre. Entre el seu catàleg d'obra, a part d'obres originals per a guitarra, cal destacar nombroses transcripcions d'obres clàssiques que demostren una habilitat d'adaptació a l'instrument insuperables.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Col·lecció Fernando AlonsoFons Emili Pujol del Museu de la Música
OBRES INTERPRETADES
Cinc preludis, per a guitarra
Mazurka en la menor, per a guitarra
Preludi (La llàgrima), per a guitarra
Gavota en la menor, per a guitarra
Capricho árabe, per a guitarra
