Inicià estudis musicals a València i els continuà el 1892 a Barcelona, al Conservatori del Liceu, amb Francesc de Paula Sánchez Gavagnach i a l’Escola Municipal de Música, amb Eusebi Daniel. El 1900 entrà de professor de piano al Conservatori del Liceu i el 1906 de solfeig a l’Escola Municipal de Música, on a partir del 1938 en fou també d’harmonia.
Interessat especialment en l’aprenentatge del llenguatge musical, escriví, amb Lluís Millet, una “Teoria completa de la Música” i, ell sol, “Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo”. Fou coautor, amb Joaquim Zamacois i Joan Baptista Lambert, del Mètode de solfeig L.A.Z.
Com a compositor conreà diversos gèneres: música escènica, música simfònica, obres per a piano i per a arpa, cançons i obres corals. Cal destacar les obres líriques que va escriure per a ser representades al Teatre Principal. El 1906 fou distingit amb la Flor Natural de la Festa de la Música Catalana. Fou marit de la pianista i compositora Margarida Orfila.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Obres de Frederic Alfonso a l´Editorial Boileau
OBRES INTERPRETADES
Cançó de la donzella, per a veu i piano
Les cireres primerenques, per a veu i piano
O juny, per a veu i piano
