Fou el tercer de cinc fills del matrimoni entre Joaquim Cassadó, compositor i mestre de capella, i Agustina Moreu. Començà als cinc anys a estudiar música amb el seu pare i als set anys s'inicià amb el violoncel de la mà de Dionisio March. El talent que mostraren de seguida Gaspar i el seu germà Agustí, dugué al pare de família a prendre la decisió de traslladar-se amb ells a París l'any 1907. Allà Gaspar aconseguí que Pau Casals l'acceptés com a deixeble. Durant aquella etapa s'introduí molt aviat en els cercles musicals parisencs. Feu estudis d'harmonia i composició amb Maurice Ravel i es convertí en un gran amic de Manuel de Falla, Alfredo Casella i Ricard Viñes. El 1914 a l'esclatar la Primera Guerra Mundial, tornà a Barcelona on es desdicà a fer concerts arreu d'Espanya. El 1918 fou l'any d'inici de la seva carrera internacional amb concerts a França i Itàlia. El 1920 realitzà la seva primera gira per Amèrica. La primera obra composta per ell fou "La filadora, el rellotge i el galan" per a violoncel i piano, estrenada el 1922. La composició formà part ,a partir d'aquell instant, del desenvolupament de la seva personalitat creativa i compaginà la interpretació i la composició durant part de la seva vida. Durant els anys trenta es va traslladar a Florència. A partir del 1946 fou professor de l'Accademia Chigiana de Siena i des del 1958, de la Staatliche Hochschule für Musik de Colònia.
Dotat d'una gran personalitat i simpatia, el seu art interpretatiu va recórrer tot el món y fou considerat per la crítica com un del grans violoncel·listes del moment. Les seves interpretacions es caracteritzaven per una gran passió i per la intensitat expressiva d'un so inconfusible que en molts moments arribava a un autèntic mestratge. A demés de formar duet amb la seva esposa, la pianista japonesa Chieko Hara, va col·laborar amb intèrprets como Arthur Rubinstein, José Iturbi, Alicia de Larrocha o Yehudi Menuhin. Sempre es va preocupar de tocar amb instruments d'alta qualitat; va tocar un Stradivarius, propietat de la família de Mendelssohn, un Guarnerius i un Villaume.
Cassadó es recordat com a compositor d'algunes poques peces per a violoncel que formen part del repertori habitual dels violoncel·listes. Malgrat això cal recordar que la seva obra és de major abast i que inclou seixanta obres originals per a diversos instruments i formacions, i vuitanta transcripcions. La seva música de gran eclecticisme, evidencia una important influència del folklore espanyol i mostra clares connexions amb la música francesa i la gran tradició romàntica centreeuropea.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Gaspar Cassadó de la Universitat de Tamagawa a TòquioFons Joaquim Cassadó de la Biblioteca de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
Quatre peces espanyoles, per a piano
Requiebros, per a violoncel i piano
Trio amb piano
Quartet en sol major nº2
Quartet en mi menor nº3
Llegenda catalana, per a guitarra
