Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Robert Goberna i debutà l’any 1905. Entre 1920 i 1928 visqué a París, on perfeccionà els seus estudis amb Alfred Cortot, Vincent d’Indy i Wanda Landowska. Fou un dels fundadors del CIC (Compositors Independents de Catalunya), associació creada el 1931 de la qual formaren part Eduard Toldrà, Robert Gerhard i Manuel Blancafort, entre d’altres. Va dur a terme un gran nombre de concerts al piano i al clavecí, i acompanyà intèrprets com Lilly Ulanowsky, Conxita Badía, Concepció Callao, Mercè Plantada i Alícia Halffter. També va actuar amb diverses formacions orquestrals essent dirigit per Pau Casals (Festival Chopin, 1931) i Joan Lamote de Grignon (Festival Bach, 1932). L'any 1932, juntament amb els professors Enric Ainaud, Ernest Cervera i el seu germà Enric Gibert Camins, va realitzar un projecte de pla educatiu musical per les escoles de primària de Catalunya.
Fou professor de clavicèmbal del Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir de 1945, i de piano des de 1947. Al Conservatori va introduir la càtedra de música antiga amb les seves classes de clavicèmbal, activitat de la qual en va estar al càrrec fins a l'any 1965. Joan Gibert Camins pot ser considerat el reintroductor del clavicèmbal a les sales de concert catalanes. També va impartir conferències sobre història de la música i música antiga. Col·laborà amb freqüència amb la "Revista Musical Catalana", "La Publicitat" i diverses revistes franceses. Com a compositor fou autor d'obres per a piano, per a veu i piano, i per a cor.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Obres a Editorial Boileau
OBRES INTERPRETADES
L’enyor, per a veu i piano
