família establerta a Barcelona el darrer quart del s. XIX. El pare, Benet Tomàs Veciana, era un ebenista d’Alcover, i la mare, Rosa Parés i Rovira, era nascuda a Bonastre.
Joan Tomàs inicià els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona on tingué Lluís Millet, Marià Viñas i Enric Morera entre els seus professors. Un any més tard entrà a la secció infantil de l’Orfeó Català, associació en la què va estar vinculat tota la vida, i de la que en fou sotsdirector des de 1946. Posteriorment, gràcies a Joan Llongueras, coneix el mètode Dalcroze. Anys a venir seria un dels principals col·laboradors de Llongueras en la divulgació d’aquest mètode a Catalunya.
El 1914 va obtenir el títol de professor de música a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i dos anys després el de mestre a l’Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona. En aquells anys comença a dirigir corals, la primera de les quals fou el Chor Infantil Mossèn Cinto. També inicia el seu interès per la música folklòrica i és nomenat director musical de l’Esbart Català de Dansaires a més d’estar vinculat a l’Esbart Folklòric de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
El 1919, Lluís Millet el nomena mestre de la secció de nois de l’Orfeó Català, i l’any següent és nomenat professor de l’escola coral de la mateixa associació. I encara poc temps després passa a ser professor d’educació musical a diverses escoles de Barcelona, com ara l’Escola del Mar, l’escola del Bosc o el Grup Escolar Baixeras.
L’any 1922 inicià la seva col·laboració en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, juntament amb altres músics com ara Joan Llongueras o Lluís Maria Millet, i també folkloristes com Joan Amades. Fins que la guerra ho va truncar l’any 1936, participà en 23 missions a la recerca de melodies populars per tot Catalunya. Amb Joan Amades col·laborà en la recollida i transcripció de cançons i danses que es publicaren al Costumari Català. Entre una cosa i l’altra, Joan Tomàs va recollir més de 10.000 melodies.
Entre 1924 i 1954 dirigí el cor d’homes dels Lluïsos de Sant Andreu de Palomar, que esdevindria la Capella de Música del Centre Sant Lluís de la parròquia de Sant Pacià, i més tard Orfeó Lluís Millet. Els anys següents també va dirigir l’Orfeó del Centre Social de Betlem, la Schola Cantorum del Seminari Conciliar de Barcelona, al capdavant de la que va estar fins al 1955, l’Orfeó L’Avenç d’Esplugues de Llobregat, l’Orfeó Castellarenc de Castellar del Vallès, o l’Escola Coral de Terrassa i la Capella de Música de Terrassa que dirigí entre 1928 i 1936.
Des de 1927 treballà a l’escola Sant Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià, on introduí el mètode Dalcroze en l’educació musical. Hi va treballar fins a la seva jubilació l’any 1966. També va ser professor als Jesuïtes del carrer Casp des de 1943. En períodes més breus va ser professor de música a l’Escola Nacional Graduada de Molins de Rei, a les Escoles Blanquerna de Barcelona, les Escoles Ribas de Rubí, o els Escolapis de Sant Antoni de Barcelona.
El 1945 va ingressar a l’Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques on es va fer càrrec de la Secció de Folklore Musical juntament amb Francesc Pujol, que moriria poc després, i al qual succeí.
L’any 1947 participa en la fundació de l’Oficina Tècnica dels Cors i Orfeons de Catalunya juntament amb Lluís Maria Millet i Josep Jordi Llongueras. Més endavant aquesta entitat es convertiria en el Secretariat d’Orfeons de Catalunya.
També va ser un excel·lent organista i, en diverses etapes de la seva vida va tocar a la Capella de Sant Pacià de Barcelona, Sant Felip Neri o al Centre Sant Lluís Gonzaga.
Com a compositor, Joan Tomàs va destacar principalment en obres corals, sobretot harmonitzacions de cançons populars. També deixà obres per a piano, per a cant i piano o per orquestra. Tot plegat se’n conserven unes dues-centes obres.
Joan Tomàs i Parés es va casar amb Trinitat Bonell i Riera, amb qui tingué tres fills. Va morir a Barcelona el 7 de novembre de 1967.
El seu llegat es conserva en diversos arxius, com ara el de la Generalitat de Catalunya, el de l’Abadia de Montserrat, el del Centre de Documentació de l’Orfeó Català i el del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Web de Joan Tomàs Parés
OBRES INTERPRETADES
Bressant, per a veu i piano
Romàntica, per a veu i piano
Cançó de l'aucell, per a veu i piano
Canciones populares catalanas (selecció), per a veu i piano
Cançó de bressol
La mort i l'enamorat
Les cardines
La verge i el pastoret
Nit de vetlla
La sirena
La carta de navegar
Margarida de Castellterçol
