Inicià el seus estudis musicals a Mataró, la seva ciutat natal, amb Manuel Blanch, Salvador Puigsech i Julià Vilaseca. Als catorze anys va ingressar al Seminari Conciliar per seguir la carrera eclesiàstica. Allí continuà conreant la música essent mestre de capella, càrrec que ostentà fins als vint anys, edat en la que decidí abandonar el Seminari. El 1887 inicià una nova etapa de la seva vida a Barcelona com a compositor, estudiant amb el mestre Bonaventura Frigola i desenvolupant el seu talent artístic com a organista i mestre de capella de l’Església de la Mercè. Durant aquesta època Cassadó va composar més de tres-centes obres religioses, entre elles el poema simfònic La mort de Sant Josep i la Missa de Rèquiem. El 1896 creà i dirigí la formació orquestral Capella Catalana dedicada a la interpretació de música sacra de totes les èpoques. La seva estança a París entre els anys 1907 i 1914 li permeté donar a conèixer amb gran èxit moltes de les seves obres. Durant aquest període, actuà com a pianista al costat dels seus dos talentosos fills Agustí (violinista) i Gaspar (violoncel·lista) formant el aleshores famós Trio Cassadó. A partir de 1915, després del seu retorn a Barcelona, es dedicà quasi exclusivament a la composició i a l'ensenyança formant importants músics. Entre les seves darreres obres cal destacar les Cançons del mesos per a veu i piano, el Quartet El Alcázar de las perlas, la Simfonia Macarena, el Concert per a violí i orquestra, el Concert per a violoncel i orquestra dedicat a Gaspar Cassadó i sobretot la seva obra cabdal, l’òpera El Monjo negre estrenada el 1920 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Joaquim Cassadó de la Biblioteca de CatalunyaPartitures a Edicions Musicals Nausica
