Joaquim Homs i Oller, va néixer a Barcelona el 21 d’agost de 1906. Va ser el tercer dels quatre fills de Joaquim Homs i Parellada, també de Barcelona, i Carme Oller i Codoñet, de Cervera.
Va estudiar violoncel al Conservatori del Liceu i posteriorment va estudiar enginyeria industrial. Paral·lelament va estudiar piano de forma autodidacta. En aquelles etapes de formació, el professor de violí Enric Roig li donà informació sobre les tendències artístiques de l’època i l’animà a estudiar composició. Les seves primers composicions són ja de 1922, i després de conèixer l’arquitecte i escriptor Ramon Sastre i al poeta Sebastià Sánchez Juan, va compondre Nou apunts per a piano l’any 1925. També en aquells anys entrà en contacte amb Xavier Benguerel.
Entre 1931 i 1936 va estudiar amb Robert Gerhard, aprofundint en harmonia, contrapunt i composició. També fins a 1936 continuà organitzant sessions musicals a l’estudi de Ramon Sastre, on sovint hi participà també com a intèrpret. El 1937 es va casar amb la pintora Pietat Fornesa i Alviñá, i l’any següent naixeria la seva única filla, Pietat Homs i Fornesa. Acabada la guerra civil, la família es veié obligada a traslladar-se a València, on residiren fins al 1942, any que van retornar a Barcelona. A partir d’aquell moment, tot evitant significar-se davant el clima hostil de la dictadura, es dedicà plenament a la composició, arribant a escriure al llarg dels anys més de 200 obres.
L’any 1951, per encàrrec del Club 49, associació artística clandestina, va organitzar un cicle de deu sessions sobre la música occidental durant la primera meitat del s. XX. És en aquesta època que entra en contacte amb el també enginyer i mecenes Josep Bartomeu i Granell que organitzà nombroses vetllades a la seva residència en les que Homs va presentar moltes de les seves composicions.
Des de 1960 les audicions del Club 49 es materialitzaren en els concerts anomenats de Música Oberta, en les que Joaquim Homs, i també Josep Maria Mestres Quadreny, van ser molt actius fins a l’extinció de l’entitat a finals de la dècada.
Uns anys després, Joaquim Homs començà a rebre reconeixements, sobretot a partir de la fundació, l’any 1974, de l’Associació Catalana de Compositors, de la qual en fou el primer president. L’any 1981 fou guardonat amb la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona. El 1989 ingressà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Va ser guardonat en dues ocasions amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya, els anys 1992 i 1999, i també va rebre la Medalla d’Or al mèrit en les belles arts que li atorgà el Ministeri de Cultura l’any 1993.
Les obres de Joaquim Homs es decanten vers el dodecafonisme que, segons ell, era la solució al problema de la tonalitat. Homs va usar el dodecafonisme en múltiples i diverses combinacions i, a l’ensems, explorà noves expressions, tot mantenint sempre un equilibri i proporció en les seves composicions. D’entre les seves nombroses composicions, en podem destacar Presències (1967), Simfonia breu (1972), Biofonia (1982) o Derivacions (1990), totes per a orquestra. Són també destacables obres com ara Via Crucis (1958), per a narrador, quartet de corda i timbales, l’Octet de Vent (1968) o Rhumbs (1988). Deixà també nombroses composicions per a grups de cambra, entre els que destaquen 8 quartets de corda, i altres peces per a formacions instrumentals molt variades.
Entre les obres per a piano hi trobem Tema i Variacions sobre una cançó popular catalana (1943), 7 improptus (1955-1960) o Dos soliloquis (1972). Igualment trobem en el seu catàleg obres per a instrument solista de guitarra, violí, violoncel, oboè o clarinet. També és de gran interès la seva producció per a cant i piano i coral.
Joaquim Homs també va escriure Robert Gerhard y su obra, publicada el 1987 per encàrrec de la Universitat d’Oviedo, text que fou traduït al català i a l’anglès uns anys després. També participà en el llibre Antologia de la música contemporània, publicat a Barcelona l’any 2001.
Joaquim Homs i Oller va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2003, a l’edat de 97 anys. La seva filla, Pietat Homs i Fornesa, que havia estat casada amb el compositor Francesc Taverna i Bech, va fer donació del fons personal a la Biblioteca de Catalunya l’any 2011. També ha escrit diversos treballs biogràfics i sobre el catàleg d’obres del seu pare.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Joaquim Homs de la Biblioteca de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
Dues invencions per a clarinet i piano
