Joaquim Malats fou un dels pianistes espanyols de finals del segle XIX que va gaudir de major prestigi i un dels músics més rellevants de la història musical catalana de principis de segle XX; un intèrpret que va contribuir decisivament a la difusió d'obres d'autors catalans a nivell internacional.
Inicià els estudis musicals amb Miquel Alsina i posteriorment els continuà l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Joan Baptista Pujol, Teodor Vilar i Robert Goberna. Al Conservatori de París amplià estudis de piano amb Charles de Bériot i estudià harmonia i composició amb Benjamin Godard. Rebé el primer premi del Conservatori i posteriorment, el 1903, el prestigiós premi Diemer fet que va suposar la seva consagració. Els grans èxits dels seus concerts, especialment els realitzats durant la seva etapa de maduresa, van impulsar la seva consolidació com a un dels pianistes més importants de la seva generació. Compartí escenari amb músics com Enric Granados, Carles G.Vidiella o Camille Saint-Saëns i fou un dels millors intèrprets de la Suite Iberia d'Albéniz, segons paraules del mateix compositor.
Durant la seva joventut a París, compongué diverses obres per a piano, veu i piano, violí i piano, i un trio amb piano. Les seves obres són peces d'estil romàntic que veuen de la gran tradició centreeuropea, algunes d'elles amb un cert pintoresquisme espanyol molt a la moda de finals de segle XIX.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Joaquim Malats al Centre de Documentació Musical de l´Orfeó CatalàJoaquim Malats al Centre de Documentació Musical de l´Orfeó CatalàFons Joaquim Malats de la Biblioteca de CatalunyaPartitures de Joaquim Malats a l´Editorial BoileauEl pianista y compositor Joaquin Malats y Miarons (1872-1911): tesis doctoral de Paula García Martínez
OBRES INTERPRETADES
Tristesse, per a veu i piano
Suite, per a piano
Trio amb piano
