Va néixer a Peralada l'1 de setembre de 1883 i era membre d'una saga familiar de músics vinculats a Catalunya i en particular a les poblacions de Peralada, Figueres i Roses, a on va residir al llarg de la seva vida.
A Peralada va rebre la seva formació musical de la mà del seu pare, Jaume Cervera i Marquès, qui va ser el director de l'Escola de Música del Palau de Peralada des de la seva fundació el 1882 per Antoni de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí, Comte de Savallà, fins al seu tancament definitiu en 1914. Inicialment Josep Cervera ajudava al seu pare a donar classes de música i va aprofitar aquesta oportunitat per aprendre tots els instruments que tenia a mà, triant finalment el contrabaix, utilitzant la tècnica del mètode Bottessini, el màxim referent de l'instrument en aquest moment. El seu pare llavors el va enviar a estudiar a Barcelona durant un mes amb Pere Valls professor de Conservatori del Liceu, dedicant entre 8 i 10 hores diàries a l'estudi de l'instrument. A la vegada estudiava harmonia i composició per correspondència amb una casa de Pamplona.
Cap al 1903 funda l'orquestra "Els Noys de Perelada", essent Josep Cervera el director de la mateixa. Però a mitjans de l'any 1905, és requerit per substituïr al seu cosí-germà Jaume, que acabava de morir als 17 anys, a la cobla "Antiga Pep de Figueres" al costat dels seus oncles Felip, i Agustí que era el director. En aquesta cobla permaneixeria fins a 1940.
A Figueres va desenvolupar la seva carrera musical, a partir de 1905, com a músic de cobla amb la "Cobla Antiga Pep" de Figueres, molt renombrada en aquella època per Catalunya i el Llenguadoc-Rosselló.
En força ocasions, sempre que volia oferir una actuació destacada, Josep Cervera actuava de solista amb el contrabaix, fet fins llavors inèdit, i acompanyat pels músics de l'orquestra. El contrabaix estava considerat com un instrument esclusivamente d'acompanyament. Va donar recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l'estranger activitat que no va deixar fins al 1959.
En 1910 obté un premi a Figueres en un concurs de les fires de la Santa Creu amb la sardana "Somni bruixenc". El 1951 va escriure la lletra i la música del "Ball de la Platja de Roses" que es va estrenar durant la festa major de l'any següent. També va compondre la música del "Ball del Drac" d'Olot.
La seva faceta com a compositor es concentra principalment en el contrabaix com a instrument solista i de concert, fet molt nou en aquella època. La seva producció musical s'estén en un període d'uns 60 anys, entre 1907 i 1960, i hi destaquen principal les composicions per a contrabaix solista.
Convé destacar l'alta dificultat tècnica de les composicions així com la musicalitat de les mateixes, que les fan molt fàcils i properes al públic en general.
El fons musical consta d'unes 100 obres, i està compost per més de 60 peces dedicades, pensades i creades específicament per al lluïment del contrabaix com a instrument solista, 18 sardanes per a cobla i 12 peces de temàtica variada (balls populars, obres religioses o nadales).
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Web de Josep Cervera Bret
OBRES INTERPRETADES
Record de Londres, per a contrabaix i piano
Elegia, per a contrabaix i piano
Berceuse, per a contrabaix i piano
Nocturn, per a contrabaix i piano
Introducció i tarantel·la, per a contrabaix i piano
