Inicià els seus estudis, de solfeig i teoria musical, amb el mestre i organista Bonaventura Pla, a l’Escola Municipal de Música.
L’any 1898 va començar a estudiar amb el violinista belga Mathieu Crickboom, per consell d’Isaac Albéniz. Crickboom havia arribat a Barcelona a finals de 1895, com a membre de l’anomenat Quartet Belga contractat per la Societat Catalana de Concerts, presidida aleshores por Alfred Garcia Fària.
El 27 de juny de 1899 Marià Perelló, ja com a alumne de l’Acadèmia de Crickboom, guanyà un concurs d’interpretació de violí de la Societat Filharmònica de Mathieu Crickboom a la Sala Estela de Barcelona, és a dir, a la sala del fabricant de pianos Estela & Bernareggi.
El 1900 Perelló va viatjar a la capital belga per a continuar els seus estudis amb Crickboom, amb una beca concedida per Guillermo de Morphy y Ferriz de Guzmán. Crickboom va incorporar Perelló en el seu quartet com a segon violí mentre van viure a Brusel·les. De tornada a Barcelona, Perelló va passar a formar part de la Societat Filharmònica, inicialment com a alumne destacat, participant a partir de 1901 en concerts de cambra i amb orquestra. Formà part dels concerts de la societat al llarg de molts anys, al costat de Crickboom i de la seva esposa Renée, pianista, i de noms importants de la Societat com Enric Granados, Pau Casals, Francesca Vidal, Joan Forns o Jean du Chastain.
El juliol de 1906, va marxar a Brussel·les en una gira de concerts. Després del seu retorn a la capital catalana, Marià Perelló passava a formar part del professorat de l’Acadèmia Granados.
El 10 de maig de 1908 es presentava per primer cop al Palau de la Música Catalana, en un concert memorable amb Enric Granados, amb música de Beethoven, Lekeu i Grieg. A finals d’any, el 8 de desembre, tornava al Palau de la Música Catalana amb Ricard Vives (piano), Enric Casals (2n violí), Joan Forns (viola) i Josep Rabentós (violoncel), primer dels dos concerts als quals va participar aquella temporada al Palau. El segon va tenir lloc el 31 de gener de 1909, amb la soprano Francesca Correa i el pianista Ferran Via. Al cap de poc marxava de nou cap a Bèlgica per fer una nova gira artística de la mà de Mathieu Crickboom, tornant a Barcelona el setembre de 1909 a temps per fer-se càrrec, un cop més, de les classes de violí de l’Acadèmia Granados.
A començaments de l’any 1911 es va fundar un conjunt que havia de ser un dels més importants de la música de cambra espanyola del seu temps: el Trio Barcelona. El van formar Marià Perelló (violí), Joaquim Pere Marés i Gribbin (violoncel) i Ricard Vives (piano). Aquesta formació va realitzar extensíssimes gires per tota Europa i Sudamèrica i van interpretar un repertori molt ampli incloent estrenes d'obres de Robert Gerhard. La formació va fer més de 500 concerts entre 1911 i 1935, any de disolució de la formació.
L’any 1912 Perelló va formar part del doble Quintet Granados i el 1913 va fundar amb Joan Rabentós l’Associació de Música “da Camera”, amb l’objectiu de difondre a Barcelona la música de cambra, però també la música orquestral .
L’activitat de Perelló va continuar amb concerts amb el Trio Barcelona al Cercle Artístic i al Palau el desembre de 1915, a la Sala Mozart el maig de 1916 i gires per Espanya durant aquell mateix any per Osca, Àvila, León, Vigo, Palma i Madrid. Aquesta gira es va anunciar pocs dies abans de la mort d’Enric Granados, ocorreguda el 24 de març a les fredes aigües del Canal de la Mànega.
Malgrat la mort del seu fundador i director, l’Acadèmia Granados va continuar en actiu, presentant el setembre de 1916 el seu professorat pel curs 1916-1917, que mantenia a Perelló en les classes de violí, juntament amb Joan Massià i a Simone Saunier, com a auxiliar en les tasques d’ensenyament.
L’octubre de 1917 tenia lloc un canvi en l’Associació de Música “da Camera”, confiant-se la direcció artística a Perelló i Rabentós, sota el patronatge de Pau Casals, com a conseller artístic. El 25 d’abril de 1918, a les portes de l’acabament de la Gran Guerra (1914-1918), el Trio Barcelona oferia un concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona, previ a una gira del grup per Amèrica.
L’activitat del Trio Barcelona va continuar amb concerts al llarg de 1922 i dels següents anys, incloent-hi les interpretacions d’obres de Marià Perelló: Pensant en l’Albéniz i Escenes gitanes. Van realitzar també una gira per Alemanya, França, Bèlgica i els Països Baixos l’any 1925. La gira internacional de l’any 1928 els va portar a França, on van oferir un memorable concert a la Salle Gaveau de París, el febrer d’aquell any. Tota aquesta activitat no impedia a Perelló continuar amb les seves classes a l’Acadèmia Marshall, nom que va prendre l’Acadèmia Granados el 1920.
L’any 1930 es va publicar un curt llibre de trenta-dues pàgines, escrit per Marià Perelló: “Nuestros Conservatorios de Música. Lo que son y lo que deberían ser”. El va publicar l’editorial Martí, Marí i Cia de Barcelona. Va ser la seva única incursió coneguda com a escriptor, juntament a un article en la publicació “Música, revista musical para España y América”, signat el juliol de 1930.
A finals de l’any 1935 la premsa es feia ressò de la desaparició del Trio Barcelona: una afecció articular a la mà esquerra de Perelló el va impedir continuar l’activitat de concertista. Retirat de l’escena pública, Perelló va participar en molt pocs esdeveniments culturals a partir d’aquell 1935.
Marià Perelló no es va casar mai. Va ser un notable músic dedicat especialment a la música de cambra que va saber ser estimat pels músics del seu temps. Feia servir un violí Parramón de Barcelona, batejat pel violinista amb el nom de “l’Hereu”, perquè va ser el primer violí signat per Casa Parramón -no pas el primer fabricat, però sí el primer signat- i per tant portava el número 1 del fabricant.
Va deixar unes poques composicions, entre elles:
-
Tres Impressions (per a violoncel i piano): Pensant en Albéniz, Caprici andalús, Escenes gitanes. Unión Musical Española, ca. 1922. Els dos primers números apareixen al catàleg de rotlles Victòria de 1929.
-
Impressions per a trio. Inèdita.
-
Sonata en Mi major per a violí i piano
-
Romances
També va arranjar o revisar obres d’altres compositors, com ara:
-
Sonata número 3 en Fa major, Op.1 número 12 HWV 370 de Georg Friedrich Händel, per a violí i piano. Editorial Boileau.
-
Estudis per a violí Op. 20 de Ernst Heinrich Kayser, revisió. Editorial Boileau.
-
Estudi-caprici de Hermann. Transcripció per a violí i piano. Editorial Boileau.
-
Gavota en Sol de Giovanni Battista Martini. Transcripció per a violí i piano. Editorial Boileau.
OBRES INTERPRETADES
Pensando en Albéniz per a trio amb piano
