Va estudiar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Pagès (solfeig), Joaquim Canals (piano) i Antoni Nicolau (harmonia i composició). Sent encara molt jove accedí al professorat de l'Escola mentre a la vegada donava recitals com a pianista per Espanya, França i Alemanya. Més tard va ser subdirector del Conservatori Municipal de Música de Barcelona per al qual va escriure diverses obres didàctiques. Alguns dels seus deixebles avantatjats foren Joaquim Salvat, Antoni Coll i Cruells, Maria Teresa Balcells i Llastarry (filla de Joan Balcells), Antoni Pérez Simó i Miquel Farré. Tomàs Buxó es va integrar en diversos grups de cambra i fou director de l'Associació Musical entre 1916 i 1919, situada aleshores a l'antic local de l'Associació Wagneriana que, un cop remodelat, prengué el nom de Sala Mozart.
El seu catàleg d'obra és extens i conté més de tres-centes obres: música de cambra, cançons, obres per a piano, sardanes i obra coral. Entres les seves obres destaca la Sonata en si menor per a piano que va obtenir el Premi Patxot el 1926, la “Petita Suite per a quintet amb piano” (1931) i la “Marxa fúnebre” per a piano (1915). La seva música està inscrita en una estètica post romàntica amb un llenguatge pianístic post-lisztià i amb clares influències de la cançó popular catalana.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Partitures l´Editorial BoileauPartitures a la Biblioteca del Conservatori Municipal de Música de BarcelonaPartitures a la Biblioteca de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
Humorada, per a violí i piano
La filadora, per a veu i piano
Ben ajagut a terra (Pirinenques 3), per a veu i piano
Dintre el jardí, per a veu i piano
Sonatina, per a flauta i piano
