Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona on finalitzà els estudis amb quinze anys. Posteriorment estudià violí amb Matthieu Crickboom i composició amb Melcior Rodríguez d'Alcàntara. Va dur a terme una carrera brillant com a pianista i posteriorment com a violinista realitzant gires per Espanya, Suïssa, Bèlgica i França. En molts dels seus concerts acostumava a presentar-se en la seva doble vessant de pianista i violinista, i sovint interpretava composicions pròpies.
El 1929 fundà a Barcelona l’acadèmia de música que portà el seu nom i on va desenvolupar una intensa tasca com a pedagoga musical. En el si de la seva acadèmia va crear un grup instrumental anomenat Música pro Amore Arti, amb el qual va donar importants concerts que ella mateixa dirigia. També va ensenyar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona; entre els seus alumnes de piano tingué a la pianista Adalmira Anglada i al director coral Ernest Cervera. Des de l'any 1948 el Conservatori Superior de Música de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona atorguen el Premi Ònia Farga per a estudiants destacats de violí o de piano.
Compongué cançons, obres per a piano, violí i piano, sardanes, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l’obra escènica La bella Lucinda.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Ònia Farga del Museu de la Música de BarcelonaExposició “La dona i la música” del Centre de Documentació de l´Orfeó Català
