Estudià piano i solfeig amb Joan Baptista Pujol, composició amb Felip Pedrell, pintura amb Modest Urgell i escultura amb Torquat Tasso. Participà en diverses exposicions col·lectives. Posteriorment es dedicà a la música i el 1908 fundà Cultura Musical Popular, institució de pedagogia musical, destinada a l'ensenyament musical infantil i on formà un cor amb el que realitza al voltant de 300 concerts fins el 1926. El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que, a causa de l'èxit, hagué de repetir-se a la Biblioteca Nacional de Madrid. Amb la seva assídua presència a La Garriga, molta gent important va visitar la població, sobretot poetes i músics: Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Rubén Darío, Felip Pedrell, Amadeu Vives, un fill de Wagner, Enric Granados,etc.
Publicà dos reculls de cançons infantils i un de cançons catalanes. Posà música a poesies de diversos autors, compongué peces de teatre infantil i fou autora de diverses sardanes. Amb la seva importantíssima aportació en el camp de la pedagogia musical adreçada als infants, fou precursora del moviment de renovació pedagògica musical que tingué lloc anys a venir. En reconeixement a la seva tasca pedagògica, a Madrid li concediren la creu d'Alfons XII, que Narcisa Freixas refusà al·legant que ja se sentia prou honorada amb l'afecte dels infants.
Enric Granados digué de les seves cançons: “Trobo en les seves cançons un verdader sabor popular; son poètiques i molt ben sentides. I les crec dignes de figurar en les col·leccions dels nostres cants més clàssics de nostra terra. Algunes d’elles i sobretot la “Festa Major” sento que no siguin meves.”
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Reedició de les obres de Narcisa Freixas a BoileauUnitat didàctica de Grau Professional sobre Narcisa Freixas per Eulàlia i Ester Vela
OBRES INTERPRETADES
L'ametller, per a veu i piano
La barca, per a veu i piano
La son soneta, per a veu i piano
