Compositor i director d'orquestra, fill de Joan Lamote de Grignon. Format musicalment amb el seu pare, des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J. Raventós i Bernardino Gálvez, i piano amb Joan Baptista Pellicer i Frank Marshall. Des de ben jove va exercir com a violoncel·lista de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i de l'Orquestra Simfònica de Barcelona. El 1925 va entrar a treballar en una fàbrica de rotlles de pianola alemanya. El 1926 treballà com a percussionista a la Banda Municipal de Barcelona i el 1930 va ser nomenat director de l'Orquestra Simfònica de Girona amb la qual va desenvolupar una important tasca cultural. El 1932 va guanyar per oposició la plaça de sotsdirector de la Banda Municipal.
L'abril de 1936 una obra seva, “Joan de l'ós” per banda, solistes i cor, va inaugurar el XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània a Barcelona. El 1936 Ricard Lamote es va sumar a la protesta pel bombardeig de Gernika que va fer la Legió Còndor a les ordres de Franco i va posar música a un espectacle de caràcter polític amb una composició titulada “Cartell simfònic”. Un cop finalitzada la Guerra Civil, la seva participació en aquest acte i les múltiples denúncies van fer que fos empresonat i més tard represaliat. El 1942 va marxar a València juntament amb el seu pare; allà ocupà el càrrec de sotsdirector de la recentment creada Orquestra Municipal, al costat del seu pare, que n'era director. El 1948 tornà a Barcelona i es dedicà especialment a la composició i a la pedagogia musical. Durant aquells anys, plens de dificultats per reprendre la seva activitat musical pública al nivell que mereixia, va compondre nombroses bandes sonores de pel·lícules. Entre 1955 se'l va restituir com a director de la Banda Municipal, càrrec que ocupà fins el 1957, any en que prengué la subdirecció de l'Orquestra Municipal de Barcelona, col·laborant estretament fins a la seva mort amb Eduard Toldrà, que n'era el director.
Ricard Lamote de Grignon fou un excel·lent compositor que conreà tots els gèneres. Va compondre peces per a piano, música simfònica, música de cambra, obres per a banda, obra coral, cançons i sardanes. El 1961, un any abans de morir, es va estrenar al Liceu la seva òpera “La cabeza del dragón” dirigida pel mateix compositor. La seva música, de gran eclecticisme, denota saviesa orquestral i una important capacitat d'inventiva, i suposa una aportació transcendent a la cultura musical del país.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Ricard Lamote de Grignon de la Biblioteca de CatalunyaFons Lamote de Grignon (Fons comú de Joan i Ricard Lamote) de la Biblioteca de CatalunyaPartitures d´obres de Ricard Lamote de Grignon a ClivisPartitures d´obres de Ricard Lamote de Grignon a BoileauPartituras a Tritó Edicions
OBRES INTERPRETADES
A dues violes marcides, per a veu i piano
Cant espiritual, per a veu i piano
Coral, per a arpa
Tocatta, per a flauta
Cançó de capvespre, per a veu i piano
Recordant (Engrunes)
Nit serena (Engrunes)
Montserrat, per a veu i piano
Dorm nen, dom (Engrunes)
Balls (Engrunes)
Plugeta lleu, per a veu i piano
Lento (Suite Innominada), per a piano
Colorín (Albada), per a piano
Cucufate, per a piano
Preludis a l'amic absent, per a piano
Vesprada: solitud, per a piano
El convent dels peixos, per a piano
Largo (Suite Innominada), per a piano
Vesprada: a l'amiga, per a piano
Vals, per a piano
Alegro (Suite Innominada), per a piano
Albada (Tres apunts muntanyencs), per a piano
Epifania, per a piano a 4 mans
Suite a l'antiga, per a orquestra de corda
Tríptic sobre poemes de Rabindranath Tagore, per a soprano i orquestra
